Aureli's profileLA FONT TARDA. CATPhotosBlogListsMore ![]() | Help |
Bela Lugosi, al Dalt la FontCINEMA DE LA TERRA [SantAntoni'08]
organitza: +info http://cinemadelaterra.blogspot.com
Ruta de l'Aigua![]() La taula serà presentada i moderada per Xavier Ródenas en nom de la Plataforma Pels Pobles de La Safor. L'activitat s'inclou en la programació del Festihivern Cultural que des de l'Ajuntament de Benifairó s'ha programat coincidint en el FESTIVERN 07/08, per tal de difondre art i cultura i promoció de la Safor- Valldigna. Mitjançant la col·laboració del projecte en xarxa VALLDIGNA, SOM I SEREM, volem que totes les activitats programades tinguen un ressò a la xarxa, i per això us demanem les següents dades per tal de difondre els projectes: (Ruta de l'Aigua Pleïades-La Vaca/La Goleta, Sistema de Recs). Breu perfil del projecte-(el que vosaltres vulgueu dir: objectius, plantejament, orige, persones que intervenen, col.laboracions, ) Un espai web o bloc, si el teniu amb informació de la vostra obra i si no cal que la passeu i nosaltres la pujarem. +INFO:
Simat12/01/07 "A repartir la coca"* Esglèsia Parroquial Sant Miquel Arcàngel ... instantànea abans de la benedicció del pa i les coques 10;00h
|
[Article d'opinió] " LOS BORGIA???? ", per Aureli Mansanet i Mansanet
Versió reduïda
L’altre dia vaig anar a veure la pel.lícula “los Borgia”( ni tan sols dret al nom han tingut aquí, la seva terra), cofesse que no tenia gaire interès de veure-la per que suponia que era una repetició dels tòpics sobre la maldat i la corrupció de tan detestable família. Va poder més la curiositat que el seny i allà vam fer cap.
La pel.lícula, em va deixar bastant fred, no m’hi va agradar i no més em va cridar l’atenció el que Lluis Homar digués Xàtiva i no “Jativa” en un film castellanoparlat, així com la presència obssessiva de Johannes Burckard, mestre de cerimònies d’Alexandre VI i un quants Papes més, amb la seva mania de deixar-ho, fins l’últim detall, tot escrit, contribuint així, a la creació de la llegenda negra dels Borja.
A mi em fa gràcia que uns senyors de La Costera feren cap a Roma i en una cinquantena d’anys assoliren el poder a la Ciutat Eterna, el cim del poder al que es podia aspirar a l’ Itàlia del Renaixement,i possiblement d’Europa, sempre que hom fora italià..clar..., no era eixe el cas, però, i que ho remataren amb Francesc de Borja i d’Aragó, IV duc de Gandía, I Marques de Llombai, Tercer General dels Jesuites...i Sant.
No vaig a parlar dels Borja ni el seu paper a la historia, però a mi em va pel cap que el que ens han ensenyat sobre la tal família ha de veure més en QUÈ eren, que, en QUI eren. I crec que tota eixa dramàtica història ens la conten així, per què eren CIUTADANS D’UNA NACIÓ SENSE ESTAT. Dos exemples:
Juli II de la Rovere. Fou el Papa que succeeix Alexandre VI, Pius III a qui li correspondria tal honor estava malalt i sols va regnar un mes, si fa no fa, doncs bé, Juli II va continuar la política interior del Papa Borja i va passejar Itàlia a sang i foc, fins i tot va haver un concili a Pisa (1511-1512) per tal de destituir-lo, també tenia fills i a la seva mort es van celebrar més d’un Te Deum per tal de donar gràcies. Ha passat a la historia com l’iniciador de l’església més gran del món, la Basílica de Sant Pere, el qui va llogar Miguel Angel per pintar el sostre de la Capella Sixtina, i per estar ajagut dalt del potent Moisés a San Pietro ad Vincula.
Pau III Farnese. Alexandre VI el va fer Cardenal el 1493, junt a Cesar Borja, en consistori secret, era germà de la Bella Júlia amant durant anys, no tants com en la pel.lícula, del Papa. Si la meitat de la seva llegenda negra fos veritat Roderic de Borja semblaria un aprenent (no insistiré per qué realment es molt sinistre).Es el Papa que convocà el concili de Trento,i encomana a Miguel Angel la reforma del Campidoglio i el Judici Final de la Capella Sixtina. I tambe tenia fills... .
Un altre exemple casolà:
Francisco Jimenez de Cisneros, creat Cardenal per Juli II, a precs de Ferran d’Aragó, el 1507.La historia oficial ens ha donat per salar(ja em perdonaràn l’expressió) amb el Cardenal-arquebisbe de Toledo, els mèrits del qual foren Confesor d’Isabel la catòlica, “Corregente”de Castella dues vegades, conjurar-se amb Ferran el Catòlic per tancar a la pobra Joana a Tordesillas i fer-la passar per “ loca”, Inquisidor a Granada, va reprimir i expulsar els moriscos de Las Alpujarras, i, en política exterior, va conquistar Orà. Ah!! I va fundar la Universitat de Alcalà de Henares.... Què haguès passat si els Borja foren de Salamanca...posem per cas?.
Com que aquests personatges, importants sense dubte, tenen un estat darrere d’ells, la Història, encarregada de crear mites i memoria col.lectiva s’ha pres la feina de esborrar i/o dissimular aquells caràcters negatius i treure i magnificar aquells que consideren ens serveixen perquè ens sentim orgullosos i còmodes dels nostres avantpassats.i per tant com que els pobres Borgetes han tingut darrere un estat més preocupat en dir –nos que no tenim història “que la nostra es la d’ells” , en penitència els ha correspost descansar eternament dalt de la antiga tomba del Rei Alfonso XIII, i costat per costat d’una plaqueta amb el nom de Don Eduardo Zaplana Henandez-Soro a Roma a la “Iglesia de Nuestra Señora de Monserrat , Iglesia nacional española” antigament dita “Chiesa dei Catalani”....Ves per on!!!!
Joan Aureli Mansanet i Mansanet
Simat de la Valldigna . Tardor 2006
[Entrevista] 
Santi Estruch,
director de “Bela Lugosi, PICFAIR 569 Hollywood” selecionada a Sitges'06 +INFO:
ENTREVISTA
"Festival Sitges'06"
Biofilmografia [Santiago Estruch]" Fotos {Bela Lugosi,PICKFAIR 5619 Hollywood}
| Notícies del Racó Català | ||||||||||
|
| Agenda del Racó Català | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posa aquesta agenda al teu web |
[Aureli Mansanet]: “ RESERVES ”
Aureli Mansanet i Mansanet, es el portantveu municipal del Bloc-EV a l'Ajuntament de Simat de la Valldigna, on recentment s'ha encetat un proces de destrucció del territori, semblant al de la veïna comarca de la Marina. "Ara aprovat el PAI a Simat, a punt el de la Mar a Tavernes, no tardarem en veure’n a Benifairó i se’ns dibuixa una Valldigna macrourbanitzada amb uns pobles isolats ..."
“RESERVES”
“…i ens paga com una mena de pensió vitalícia pel fet de ser indis… a causa de les necessitats del govern per explotar el territori… .Cobrem per fer d’indis. Nomes per aixó ".
Margarida Aritzeta.
"Emboscades al gran nord".
Ed.62. Barcelona 85
El pasat 27 de juliol a Simat es produia una votació que significava, a més d’aprovar el PGOU simater, el tret de sortida per la destrucció de la Valldigna.
El pacte P.P. P.S.O.E. fet a esquenes del poble i dels altres grups polítics amb representació municipal, als quals , siga dit de passada, se’ns va retirar la paraula al mateix ple, palesava la hipocresia d’uns partits mes preocupats pels guanys fàcils, que en la correcta administració d’unes polítiques concretes: turístiques, agràries, socials, d’ordenació del territori… en definitiva de sostenibilitat,que amb un treball rigorós i pot ser més lent, podrien haver fet de la Valldigna un dels llocs mes agradables del nostre litoral.
Alhora amb “l’Homologació, Pla parcial i Documents de planejament del sector est” s’aprovava un Pai amb camp de golf i urbanització. En concret tenen pactada una de les alternatives tècniques presentades a final de 2005 amb unes modificacions que la fan més desgavellada encara. El poble nou que resulta, amb unes 5000 persones, bastant més gran que Simat, estarà més allunyat del nucli actual i sense cap possibilitat d’integració. S’obre , aixì, la porta per mes PAIs, amb la LUV qualsevol pot presentar un PAI als terrenys qualificats de Sol no Urbanitzable comú ,sense cap tipus de protecció.
Ara aprovat el PAI a Simat, a punt el de la Mar a Tavernes, no tardarem en veure’n a Benifairó i se’ns dibuixa una Valldigna macrourbanitzada amb uns pobles isolats (aborígenes ens diran… en anglés
això si!) els habitants dels quals no hi tindrem accés.. o al menys no ho tenen programat per nosaltres.
Les polítiques de la Generalitat no tenen previstes les infraestructures socials necessàries per cobrir la suposada demanda. Que passarà quan tripliquem la població i tingem el mateix nombre de metges? Qui ho patirà?...( per cert, aquest estiu no tenien previstos metges per substituir les vacances) Hospitals privats? Ambulatoris col.lapsats?. I el consum d’aigua? Podrem suportar el consum humà triplicat? Jardins, piscines, camp de golf?... I les carreteres… mes autopistes? Ara n’han fet una de peatge, des del “Centro” fins el “Levante feliz”… i esbojarrat, per evitar col.lapsos i embussos.On?... a Madrid.. perque en arribar a eixa frontera del “Levante feliz” i esbojarrat son les que hi ha i per tant embussos a Utiel i València o Villena i Alacant…Ves quina solució.
I rematant-ho tot més ALTA TENSIÓ…
No voldria semblar funest, no em puc imaginar,però,un altre futur, per aixó faig una crida a la Conselleria de Medi Ambient i a la Comissió d’Urbanisme que aturen aquest desgavell, a la fí aquest model pactat pel PPPSOE de Simat no té res a veure i s’oposa frontalment a la ciutat mediterrania i compacta que sembla ser que es despren del Pla d’Acció Territorial de la Generalitat Valenciana.
Joan Aureli Mansanet i Mansanet
Regidor Bloc-Ev Simat
|
Infraestructures a la Valldigna versus destrucció del territori
Aureli Mansanet, regidor de Simat, en el següent article d'opinió, anuncia la destrucció de territori que ens ve damunt: " A la Valldigna ens veiem abocats, si no ho impedim entre tots, el que pot ser siga la mes gran modificació-destrucció que poguéssem imaginar: La línia d’alta tensió immersa en un desgavell jurídic, i una fortísima contestació popular ..."
Temps arrere, i per motius que no venen al cas, vaig anar a València i en tornar com que m’avorreixen molt autovies i autopistes, me’n vaig eixir de l’autovia a l’altura de la presó de Picassent, que ves per on està al costat de Silla, doncs bé, a la porta mateixa de l’”Institución Penitenciaria”estan construint un camp de golf… vigilat des de les torres de la presó,i la torre Espioca i, segurament, amb d'intersecció del “visionari “d’Alzira; immediat al camp, l’enorme cicatriu que estan obrint en les millors terres de L’Horta i la Ribera, per estalviar-se un hora de viatge a Madrid (l’AVE); i al costat , com no!, una línia d’Alta Tensió com la que ens volen posar a la Valldigna. I em vingué al cap que les infraestructures, com les desgracies no venen mai soles.
A la Valldigna ens veiem abocats, si no ho impedim entre tots, al que pot ser siga la mes gran modificació-destrucció que poguéssem imaginar:
La línia d’alta tensió immersa en un desgavell jurídic, una fortí sima contestació popular, -fa uns dies es publicava una enquesta de l’Institut Opina en la qual mes del 80% dels vallers estaven encontra del la decisió de l’Ajuntament de permetre el pas de la línia, i això que no ens van preguntar a nosaltres-. Mentrestant la Conselleria d’Infraestructures i Iberdrola continuen implacables – enhorabona als propietaris-i sense fer cas d’una sentència que anul·la el projecte( recorreguda , faltaria mes!) passant-se pel forro els mes elementals principis de precaució i prudència.
A mes ens ha caigut a sobre un tram del Trasvassament Xúquer –Vinalopó, tram que travessa la serra de les Agulles en túnel per eixir a la Plana per la finca de Sos on descriu una gran corba per no travessar-la ( diuen que hi ha projectat un PAI)…curiós la LAT també fa una gran corba al Realeng que era propietat del ex president d’Iberdrola … .
A “De la muntanya i de vora mar. Estampes d’Alcoi i de la Marina” que és un recull publicat el 1975 d’unes narracions de Jordi Valor i Serra, publicades originàriament el 1950 i 1959, hi ha una titulada”la sirena de l’Illa de Benidorm” que descriu els primers moments d'urbanització de Benidorm i ja parla de l’”etern problema de l’aigua” i de una de les primeres solucions:portar-la des de Polop,fa mes de 50 anys i algú a posat aturador als desgavells immobiliaris de la Marina Alta i Baixa… a l’Alacantí.. a la Safor-Valldigna… a la Ribera… al Camp de Morvedre… La Plana de Castelló …al Maestrat…etc.
No seré jo qui negue la manca d’aigua dels llauradors de les comarques del Sud del País i en eixe sentit pot ser siga una bona jugada del Govern de l’Estat el canviar a l’Assut de la Marquesa a Cullera, però com se'ls acudeix de fer uns túnels per bombejar aigua en unes muntanyes que segurament estaran foradades per coves , simes , avencs, rius soterranis ,etc, destruint al temps mes de 40.000.m2 només al terme de Simat i n’hi ha d’altres termes. Els trasvassaments no poden ser, no deuen ser, de cap de les maneres,
la millor solució del problema dels regadius de les comarques del Vinalopó, i de l’Alacantí, i no ho és perquè, en contra del que algú diu per Canal 9, l’aigua no sobra, l’aigua mai no sobra…. El sistema de desguàs del clima mediterrani es complicat i molt eficaç, rieres i rambles grans i molt amples per encabir l’aigua que a trompades ens visita(gota freda)i que desemboquen a la mar formant deltes que en el cas del Túria i
Xúquer s’han fossilitzat formant l’Albufera en el cas del Túria i grans extensions de marjals en el cas del Xúquer( si s’ho mireu veureu com pràcticament la resta de rius del País Valencià funcionen igual). Les marjals a mes de filtrar l’aigua de les avingudes impedeix la filtració de l’aigua salada de la mar, què passarà si construeixen el Pai de la Mar a Tavernes? Què passarà quan per un excés d’utilització de l’aigua dolça de la marjal es filtre aigua salada? Algú s’ha preguntat perquè l’aigua, la poca que hi ha, de Dénia cap al sud és salobrenca?.
Queden molt temes que tocar: PAIs i camps de golf a Simat , Tavernes , Vilallonga, etc.; obres d’ACUAMED al riu Vaca, Pla d’Acció Territorial, i ho farem es clar que ho farem, mentrestant, però haurem de fer mans i manegues per que no ens destrueixin el territori.
Joan Aureli Mansanet i Mansanet
Regidor del BLOC-EV a l’Ajuntament de Simat
+info www.noaltatensio.tk
TANCADA A L'AJUNTAMENT DE SIMAT DE LA VALLDIGNA
Dimarts 16 reunió 22:00 per ultimar detalls a l'Associació de Veïns "La Valldigna" a Tavernes
80'3% EN DESACORD 13'3% D'ACORD 6% N/C
La línia d'alta tensió apareix com el tercer problema dels problemes
dels ciutadans de Tavernes, per darrere de les obres públiques i de la
inseguretat ciutadana "
(Acció reivindicativa convocada per les Plataformes Contra l'Alta Tensió )
|
|